Una vegada més ens trobem en el camp de futbol el Canó de Llíria, i ja van quatre. Se sol dir que quan alguna cosa es repeteix, és per què paga la pena; paga la pena veure a dos cosines de diferents col·legis abraçar-se abans d'una partida de grasspall, paga la pena vore a un xiquet beure un glop d'aigua corre correguent per què vol tornar ràpid al joc, paga la pena totes eixes cares felices però esgotades després de dues hores intenses d'activitat física...
I amb tot açò, els mestres d'educació física i l'alumnat participant, ja estem pensant en la cinquena trobada per què s'hem quedat amb ganes. D'aquesta edició almenys, ens queden milers d'agraïments al club d'handbol de Llíria, a Maribel Aisa, a Vicent Aliaga, a Fernando Montero, als tutors i tutores de l'alumnat participant i a altres mestres voluntaris que han col·laborat; i com no, aquest record en àlbum de fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada