dijous, 23 de juny de 2011

Merescut reconeixement a la nostra companya Amparo Ortiz.

     Ahir es va celebrar un senzill però emotiu homenatge als mestres que enguany es jubilen. Entre ells, la nostra benvolguda i entranyable companya Amparo Ortiz, sense oblidar el que per molts anys ha sigut també mestre i company en este centre, en Josep Vicent Gómez. A tots dos la nostra més sincera enhorabona!



     Us vaig a confesar un succés, i és que esta vesprada he rebut una trucada telefònica d'un bon amic d'infància del qual feia temps no en sabia res. Fa molts anys va ser alumne del CEIP Sant Miquel, i al comentar-li sobre la jubilació d'Amparo m'ha reconegut que també va ser la seua mestra i ha acabat dient "bona dona i bona mestra".

     Jo també conec de primera mà, com quasi tots i totes les companyes d'Amparo, la seua llabor docent, i sé molt bé que ara, com en promocions anteriors, el alumnes continuen valorant i reconeguent la seua valia com a persona i com a professional, dos aspectes que al meu entendre són indisociables en Amparo. No sigues modesta i reconeix-ho!... o a cas no recordes les vegades que has rebut visites d'antics alumnes a l'hora del pati?... o del silenci que es fa entre els teus companys/es quan t'escolten en les reunions de cicle en el moment que dones les teues opinions i propostes?... reconeix-ho, t'estimen i t'aprecien.

     En una professió en constant canvi com aquesta, és molt significatiu que tant un alumne de fa vint anys com un altre d'este últim curs, coincidixquen en lloar tant la teua persona com la teua pedagogia, i és que la bona docència i el bon fer és atemporal. Però també has sabut adaptar-te als temps com ninguna altra persona que haja conegut. Reuneixes com ningú les dos condicions, experiència i interés per aprendre coses noves.

     Per la meua part, i pense que per la de tots, només puc dir-te que lamente no tindre la sort de continuar aprenent de tú i compartint amb tú açò que tant ens apasiona, l'ensenyament. Però alhora estic content, feliç per tú, per què sé que continuaràs afrontant la vida com ho has fet fins ara, amb il·lussió i sensatesa, però esta vegada en altres facetes de la vida, per què la mestra la portes dins!

     Enhorabona de nou i fins sempre.

Joan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada